Els viatges de la Carina i en Josep

Tot aquest tinglado
funciona gràcies a
la banda de

Web space hosting

Rumb al Nord !

dimecres, 15 agost de 2007

Per fi hem trobat un internete per comencar a explicar-vos les nostres historietes pel Canada.

En aquest moment estem a Watson Lake, una petita ciutat al territori del Yukon, a uns 2000 kms al nord d'on vam comencar la ruta. Aquesta ciutat es la tercera ciutat mes gran del Yukon, i encara que sembli increible, nomes te 1.200 habitants. Per a que us feu una idea de com de poblada esta la zona, el Yukon te una extensio similar a la d'Espanya, pero en total, total, nomes te uns 100.000 habitants....

I posats en antecedents, us explicare una miqueta com van ser els nostres primers 12 dies de ruta. La resta us l'explicara el Pepillo.

Vam sortit de Vancouver city el dia 19 de juliol, amb direccio a Horse Bay, un petit port des d'on vam agafar el ferry que ens va portar fins a la illa de Vancouver. El dia era horrible, mogollon de pluja i fred, i a mes molts cotxes per l'autopista, pero nosaltres dos anavem mes felicos que un tonto!!! Vam fer uns 20 kms fins arribar al ferry i despres 40 kms mes per la illa, fins arribar al nostre primer camping. Plovia i plovia i vam haver de muntar la tenda com bonament vam poder, pero al final: prova superada!!!

Durant la primera setmana de ruta vam creuar la illa de Vancouver, uns 450 kms. A mida que anavem cap al nord, la cosa anava millorant, menys cotxes i mes natura. De cami ens vam anar trobant amb alguns ciclistes que baixaven del nord. Alguns havien fet part de la nostra ruta i tots coincidien en dues coses, la ruta era genial i HAVIEN VIST OSOS DES DE LA CARRETERA AMB LA BICI!!!

Despres d'und 400 kms de ruta vam fer el primer dia de descans a Telegraph Cove. Vam escollir aquest punt perque haviem llegit que des d'aqui surten els tours per anar a veure les orques, i si hi havia la possibilitat de veure-les, no la podiem deixar escapar. Aixi que vam fer el tour, que va resultar ser una canya!! no nomes vam veure les orques (una familia de 4 membres) sino que tambe vam poder veure balenes "jorobadas" (no se com s'escriu en catala...) i lleons marins, i tot aixo sota un sol que pensavem que no existia al Canada!

El seguent objectiu era arribar a Port Hardy, que es la ciutat des d'on surten els ferrys cap al nord. Poc abans d'arribar-hi vam veure el nostre primer os. Alla estava ell, al costat de la carreteta, menjant berries tant tranquil, indiferent al acolloniment general que va provocar. Menys mal que quan el vam veure era baixada i anavem ben depresa, que si no m-agafa un pasmo...

Vam seguir cami i vam arribar a Port Hardy sense mes ensurts. A l'endema vam agafar el ferry que ens havia de portar a Prince Rupert, en un viatge de 15 hores i uns 500 kms pels fiords del Canada, a traves del Passage Inn. Durant el viatge vam coincidir amb una parella de ciclistes ben curiosa, el Bryant i el Gordon. El primer, un america d'uns 50 anys, i el segon, un canadenc de 68 anys. Vam fer bones migues i vam decidir que farien els primers 260 kms plegats, fins a la ciutat de Kitwanga.

Els dies de ruta amb els nostres nous amics van ser genials. Ells viatjaven molt lleugers d'equipatge i amb unes bicicletes ben estranyes, tipus choper, que s'anomenen "recumvents". En total van ser 3 dies pedalant plegats. Mentres vam estar amb ells feiem una mitja de 90 kms diaris i els tios ens deien que per a ells allo eren "easy days". Nosaltres acabavem esgotats i ells tant panxos! No vegis el iaio com pedalava, i aixo que era mig coig, que fort!!!!. Durant aquests dies vam veure el segon os, aquest cop una mica mes de lluny, tot creuant la carretera davant nostre, com si tal cosa... Com anavem amb mes gent no em va fer tanta por i el vaig disfrutar mes. De totes formes, amb aquests animalons sempre has d'anar amb molt respecte i, en aquest sentit, el Gordon ens va recomenar que ens compressim l'esprai anti-osos, cosa que vam fer tant aviat com vam poder.

I per fi vam arribar a Kitwanga, amb pluja (com no!) i ens vam desperdir del Bryant i el Gordon. Ells seguient cap a l'est mentres nosaltres ens desviavem cap al nord, per agafar la Cassiar Hwy.