La vuelta al mundo de Carina y Josep - Ushuaia, la fi del mon

A Ushuaia hi vàrem arribar el 17 de gener de matinada, un dia plujós i fred, després de 24 llargues hores d'autobús. Mentre encara decidíem a on allotjar-nos, va apareixer un tipus ben curiós, que ens va donar la benvinguda amb un "Welcome to the end of the world !"

Ushuaia, situada al sud de la illa de Tierra del Fuego és, segons els argentins la ciutat més austral del món. A la illa de Navarino, encara més al sud, hi ha un petit poble xilè, Puerto Williams, que, tot i que és més austral, no ha sabut vendre's tant bé com a destí mític . Sigui com sigui, ambdues estan a 1.000 km de la Antàrtida i, per tant, a l'estiu hi fa quasi tant fred com a l'hivern de la nostra estimada Barcelona.

L'origen de la ciutat es remonta al segle XIX, quan es va crear el presidi d'Ushuaia. Aquí es traslladava als delincuents més famosos i perillosos del país, que col·laboraven en la construcció de la presó, portant els materials amb el tren de la fi del món, avui convertit en atracció turística

A la ciutat no hi ha res especial a fer. Només es tracta d'estar allà, relaxat, contemplant les muntanyes nevades i el mateix canal de Beagle que van atravessar Charles Darwin i Fitz Roy fa ja uns quants anys. Aquí vam celebrar el 31è aniversari de la Carina, sopant centolles fueguines i brindant amb un bon vinet a la salut de tots vosaltres.

Els dies següents els vam dedicar a visitar el Glaciar Marcial, i al parc nacional Tierra del Fuego, on vam acampar uns dies a la vora del llac Roca. Aquí vam veure un munt d'animalons, inclosa la guineu "colorada" i mil espècies d'ocells que la Carina identificava amb la seva nova guia d'aus. També vam veure els esquius castors, afanats en les seves tasques d'albanyileria. Aquests bitxos, importats fa temps per la seva pell, campen a les seves per tota la illa. Els dics que fan són al·lucinants, tant per la perfecció amb la que crean els embassaments com per la destrucció del bosc que provoquen. Es fa difícil de creure que un animalò tant petit (poc més gran que un conill) pugui talar arbres de 20 i 30 cm. de diàmetre, tallar-los a trocets de 1 m. i apilar-los per decenes de metres, creant llacunes artificials que aneguen superfícies tant grans com un camp de futbol.

Ja de tornada a Ushuaia, ens vam cruspir un "asado", mentre solucionavem tots els problemes del planeta, convidats pel Carlos i la Sisí, els propietaris de la casa on estavem allotjats. La jornada, amenitzada amb un bon vinet, va durar fins la matinada.
Al dia següent vam rebre la visita sorpresa del Dani i la Marian, els nostres companys d'aventures al Paine. Vam estar xerrant i explicant-nos les batalletes des de la darrera vegada que ens vam veure. Com que ells ja havien estat al Perito Moreno (el nostre proper destí), vam prendre bona nota de les seves recomanacions.

A destacar 2 cosetes:
-l'arrecada del Pepe. Com a bon mariner se'ns ha possat un aret a l'orella esquerra, tal i com feien els pirates al creuar l'Estret de Magallanes.
-el xat que vam mantenir amb el Javi i la Reyes, ells des de Tailandia i nosaltres des d'Ushuaia, amb webcam inclosa. Mirarem de montar-ne un per estar amb vosaltres els propers dies......