La vuelta al mundo de Carina y Josep

La illa gran de Chiloé està situada entre l'oceà Pacífic i el continent americà. Allà plou, segons ens van explicar, 11.5 de cada 12 mesos. El dia que vam arribar feia un sol espatarrant, per tant, i seguint la norma, la resta dels dies va estar núvol, plujós o molt plujós. Era curiós escoltar als nadius parlar del temps. Per exemple, el típic dia mitg núvol, que cauen 4 gotes, segons ells era un "lindo dia" per passejar. Increible!!

Amb tanta pluja la illa és molt verda, coberta per boscos sempre emboirats, el que ha donat lloc a un munt d'històries de bruixes i follets. Per a no tornar a castigar-vos amb elles, si hi ha algú interessat, les trobarà als comentaris de l'àlbum de fotos.

Durant la nostra estada vam visitar el Parc Nacional Chiloé, per recòrrer el sender Tepual (tal i com ens va recomenar la Isa, una companya de la facultad de Biologia). També vam estar a Cucao, on ens vam menjar les famoses "empanadillas" de marisc, que són úniques al món segons la "doña" que les cuina. A Chonchi, un poblet tranquil dedicat principalment a la pesca, vam passar la nit de cap d'any. Castro, la capital, amb els seus "palafitos" és una visita obligada a la illa. Per últim, a Ancud, vam anar a una pingüinera on, entre molts altres bitxos, vam veure junts als pingüins de Humbolt (en perill d'extinció) i al de Magallanes.

L'economia de la illa es basa en la pesca i la cria i recol·lecció de marisc. El rei és el musclo, amb 2 varietats: el "chorito" (idèntic al nostre) i la "cholga" (amb la closca marron). És tal l'afició pel musclo que tothom té la seva boia blanca amb el raïm de musclos criant a la platja. Per a més info sobre la cria del "chorito" visiteu la web més popular de la illa: www.frutosdelmar.cl
Aquest humild molusc va ser l'ingredient principal del nostre sopar de cap d'any. Aquella nit la vam passar a Chonchi, en un hostal amb vistes al port. Enganyats per la falsa promesa d'un sopar multitudinari amb les millors vistes a un espectacle pirotècnic que mai va tenir lloc, ens vam cruspir una caçola enoooorme de musclos i més musclos, disfrutant de la companyia l'un de l'altre.

La nostra habitació per cap d'any.

Tocades les 12, després de menjar-nos el raïm i beure'ns el champán que previsorament haviem comprat al matí, un dels vaixells de pesca va il·luminar el cel amb un parell de bengales.
Com no teniem clar si el raïm es menja els últims 12 segons de l'any que se'n va o els primers del que comença, ens vam menjar 6 a cada any (si, si, molta conya, però si us treiem al Ramon Garcia i a la Ana Obregón, ja ens agradaria veure com us menjeu el raïm...). Poc després, un cop apagades les bengales, vam anar a dormir.

FELIÇ 2005 A TOTHOM!!!!!