Queensland, a la banya d'Australia
Fecha Miércoles, 29 junio a las 10:57:47
Tema Australia


La nostra experiencia a Queensland us l'expliquem desde Cairns, una petita ciutat d'uns 100.000 habitants, tranquil.la com ella sola, amb un ambient tropical i de platja d'allo mes agradable.



Aqui vam arribar amb avio desde Sydney, on ens vam trobar amb el Javi i la Reyes. Els primers dies en comu van ser una conya, ja que tota l'estona ens treiem la paraula de la boca, explicant-nos les mil-i-una batalletes. Estavem molt emocionats, i no es per menys!!! Aixo d'estar acompanyats despres de 7 mesos d'anar solets pel mon (exceptuant les 3 semanetes amb el Jordi, es clar), es una gran novetat.



El primer que vam fer en arribar va ser anar de compres, ja que els nostres companys d'aventura necessitaven unes noves bicis i tot l'equip de camping.
Un cop equipats vam iniciar el periple, direccio al nord, a Cape Tribulation, que esta a uns 100 kms. de Cairns, al ben mig d'un parc natural. El paissatge de la zona es la selva humida, i entre els bitxos curiosos que alla es troben esta el Cassuari, un "ocellet" d'1,5 metres d'alcada amb una mena de casc calcari al cap que li dona un aspecte peculiar.



Respecte a nosaltres, portavem als caps uns gorros de palla que van comprar el Javi i la Reyes a Bali, el que feia que les nostres pintes no tinguessin desperdici. Tant, que la gent ens feia fotos, ens gravaven en video, i fins i tot ens van fer un petit reportatge per a un diari local.

De Cape Tribulation vam seguir cami en bus cap a Coocktown. La carretera es impossible per les bicis. Passa per una zona molt muntanyosa, sense pavimentar, i travessa un bon grapat de rius sense pont on, en teoria, hi viuen els "salties", el cocodril de fins a 7 metres de llarg que cacava en Cocodrilo Dundee.
A Coocktown vam anar de pesca, ja que es l'esport per excelencia de la zona. No vam tenir gaire exit, aixi que vam canviar la canya de pescar per les bicis i ens vam posar de nou a pedalar, direccio a Laura, on ens esperava un festival de danca aborigen.
La distancia a recorrer era d'uns 200 kms., i en aquest poc troc el canvi de paissatge es brutal. Vam passar de la selva exhultant al mig dessert. No nomes es el paissatge sino tot en general el que va canviant. Cada cop hi ha menys gent, menys pobles, i la distancia entre les zones habitades s'allarga. Vam comencar a tenir que portar molt menjar i, sobretot, molta aigua. Les carreteres eren de terra, sense asfaltar, i tot plegat ens feia tenir la sensacio que estavem de safari!!....
Vam trigar 5 dies per arrivar a Laura. El poble no te res en especial, son 4 cases i uns 100 habitants, pero a la zona, a mes del festival de danca, hi ha unes pintures aborigens bastant ben conservades que ben be es van mereixer una visita.
Pel festival aborigen ens vam traslladar a un campament especialment muntat per l'ocassio, a uns 15 kms. del poble i habitat principalment per hippies, pero dels de veritat, amb rels seus churumbeles, visquent en tendes com les del indis, pero aixo si, conduint 4X4 enoooormes, perque aqui els 4X4 son autentics monstres.

El festival es un concurs de danca, en el que hi participen unes 10 o 15 etnies diferents, vingudes de tot el Cap de York. Alla vam coneixer al director de l'event, i a un alemany que porta desde el 2002 recorrent el mon amb la seva moto.
En un workshop hippie vam aprendre a fabricar peixos amb fulles de palmera, en un altre workshop aborigen vam aprendre a fer cistells d'herba per portar als nens petits. Tambe vam aprendre com menjar-nos les formigues de cul verd: nomes el cul, que te gust de llimona!!

Despres d'aquestes sessions tant didactiques vam veure els ballarins en accio. Les dances son forca primitives, i la tematica es molt semblant entre etnies: la cacera del cocodril, la persecucio del cassuari, el vol de l'aliga..., Es dels pocs llocs a Australia on encara es poden veure aquest tipus de coses.



Ja acabat el festival van tornar cap a Cairns. Els primers 60 kms. van ser de carretera sense asfaltar. Aquest tipus de carreteres son les mes maques, pero tambe les mes incomodes per anar amb la bici, ja que costa mes pedalar, i hi ha molta pols quan passen els cotxes. Els restants 240 kms. van ser d'asfalt, la mar d'agradables. Algunes de les parades tecniques del cami van ser en llocs molt interessants, com ara el Mount Molloy Hotel, un pub, vellet, vellet, rebatejat per nosaltres com a "Lassanya Hotel". Endevineu de que era el super plat que vam sopar??
Una altra de les nits la vam passar al mig del no res, a la vorera del McLeod River, a on se'ns va acabar el camping gas i vam haver de cuinar els macarrons al caliu d'un foc de camp.

De tornada a Cairns, hem estat planificant el nostres propers dies. Us en fem un resum:
- Hem aconseguit un "Relocation" (conduir un cotxe de lloguer cap a un desti, de franc, i amb la benzina mig pagada) a Darwin pel dia 9/07
- Per fer temps fins el 9/07, ens hem apuntat a un creuer per la gran barrera de corall, on pretenem titular-nos com a "Advanced" bucejadors. Aconseguirem aprovar l'examen?
- Abans del creuer encara tindrem temps de pedalar una mica mes pels tropics. Com aixo de les bicis va en serio i volem seguir pedalant fins a Africa, ens les canviarem per unes una mica mes robustes. Ala, ala, a gastar, a gastar!!!!





Este artículo proviene de La vuelta al mundo de Carina y Josep
http://www.carinayjosep.com

La dirección de esta noticia es:
http://www.carinayjosep.com/modules.php?name=News&file=article&sid=45