La vuelta al mundo de Carina y Josep

La capital de la regió dels llacs va suposar la primera punxada. Vam arribar amb moltes ganes de recòrrer la zona, i sobre tot de fer una caminata pel parc nacional Nahuel Huapí. Tot pintava bé, ja que el lloc és preciós i la ciutat està a la vora del llac que dóna nom al parc natural, envoltada per muntanyes nevades, abets i gespa.

A més, aquell dia feia un sol espatarrant. Però el problema va ser que només vam veure el sol aquell dia. La resta va estar súper-nuvol, plovent, amb vent i amb un fred que tirava enrera. Total, que vam estar 3 dies pràcticament sense sortir de l'hotel, i donant voltes per una ciutat que no té res d'especial. Per a que us en feu una idea, és com qualsevol poblet turístic dels pirineus, que serveix de base per anar a esquiar, fer descens de barrancs, rafting... però que al mateix poble quasi no hi ha res a fer. Això sí, hi havia un munt de cases de xocolates, i com a bons golafres que som, vam comprar una caixa de mig quilo, que ens vam crospir ben ràpid.

Mentres esperavem a que el temps millorés, vam llogar un cotxe per recórrer la zona. Vam anar cap al nord, conduint per la carretera dels 7 llacs, des de la que es veuen ( a que no ho endevineu??) 7 llacs. Maco, encara que amb sol deu ser-ho més. Vam fer nit a Villa Traful, un poblet a on vam conéixer a uns pescadors i ens vam assabentar que a prop hi havia condors. Per tant, el dia seguent vam agafar els trastos per anar a provar sort. I en vam tenir. En una cruilla, entre els pobles de Cuyín Manzano i Confluencia hi havia 7 o 8 bitxos enooooormes volant. Vam tornar a Bariloche ben contents. De camí vam sentir a la rádio que plouria durant 7 dies més. La regió dels llacs deu ser preciosa, però nosaltres vam anar a provar sort a un altre lloc, a l'araucania xilena.