Moorea, a la Polinesia
Fecha Lunes, 18 abril a las 01:46:32
Tema Nueva Zelanda


De Moorea no n'haviem ni sentit a parlar fins que no vam arribar a la illa de Pasqua. Molta gent venia d'alla, i tots coincidien en que era una passada i que cali anar-la a veure, aixi que, des d' Auckland vam anar a veure-la. Moorea forma part del grup d'illes de la Societat, a la que pertany Tahiti. Esta a la Polinesia francesa, perduda al pacific sud.

La illa no te mes de 20km de diametre. Es d'origen volcanic, amb muntanyotes de 1.000m., envoltada i protegida per un escull de corall contra el que s'estrellen les ones del mar obert. La laguna que queda dins l'escull esta plena coralls i peixos de colors, i es del mateix color blau que la propaganda de viatges Halcon.

Al paradis no hi ha gaire cosa a fer. Nadar a la laguna, entre els coralls i els peixets, veure com canvia el color del mar segons la hora del dia, esmortzar pinya i papaia i trobar la millor ombra sota d'un cocoter han estat les nostres ocupacions basiques.
Tambe ens hem mogut una mica. El camping on estavem allotjats (camping pq aqui els preus son realment prohibitius) esta quasi davant de 2 motus, que en tahitia vol dir 'illots'. El segon dia de ser-hi, estavem fent esnorquel i pescant entre els motus quan el Pepe va veure un tauro d'uns 2m de llarg a uns 6-7 m. de distancia.
Es va acollonir tant que va nadar tant rapid com va poder fins l'illot on era jo. Tant depressa que la bossa amb la pesca del dia se li va obrir i li van marxar tots els peixos (menys dos, que ens vam crospir per sopar). Despres ens vam enterar que era un tauro dels esculls, una especie no perillosa per l'home, pero aixo va ser despres....






Aquells dies els vam compartir amb en Tim i la Jose, un surfer australia de Perth i una holandesa molt agradables. Al vespre, a la platja es va juntar un grup de musics curios: un natiu amb una guitarreta, vacilant de parlar 20 idiomes, un altre natiu amb un djembe, i un austriac amb l'intrument dels aborigens australians, el dijeridoo. Una banda curiosa, pero agradable de sentir alla, a una platja de la polinesia amb un cubata a la ma.
Una altre de les activitats que vam fer va ser donar la volta a la illa en bici. Son 62 km. forca plans, que ens havien de servir per a entrenar-nos de cara a la illa sud de NZ. Vam descubrir quin sera l'enemic al que ens enfrontarem: el nostre propi cul.






Uns dies despres vam anar en bus fins on s'endinsa la unica vall de la illa. Aqui vam comencar a caminar fins a arribar a unes ruines sorprenentment semblants a la illa de pascua, pero mes petites i sense moais. Des d'aqui, vam continuar pujant fins a un mirador des del que es veuen les dues baies de l'illa, separades per un muntanyot sagrat de 900 metres. Tambe hi havia uns lugarenyos amb la musica a tot volumen i unes quantes gallines, que son la principal plaga de la illa. Son mig salvatges, perque ningu les cria, pero son per tot arreu. Forca emprenyadores a les 3 de la matinada, els galls es posen a cantar fins que la Cari els fa callar amb una xancleta a la ma. Per tornar de l'excursio ho vam fer a l'estil polinesi: amb calma. Com era diumenge, nomes hi ha un bus que dona la volta a la illa, i ho feia en la contraria a la que ens venia be. De totes maneres el vam agafar, ja que semblava que no hi havia alternativa. Al poc de pujar-nos, una dona ens diu que aquell bus no va directe fins a on nosaltres volem, pero que al port on arriba el ferry de Tahiti podrem canviar de bus. Arribem al ferry i el conductor ens explica que es ell mateix qui ens portara fins al camping, pero que ha d'esperar al proper ferry que arriba de Tahiti, que ho fara en 1 hora i mitja!!. Be, paciencia. Ens esperem dormitejant sota un cocoter fins que es fa l'hora. Arrenquem i, oh, sorpressa!! el sr. conductor torna a anar en direccio contraria a la que nosaltres voliem, es a dir, tornem cap el punt de partida, pel qual passem 3 hores despres d'haver iniciat el nostre peculiar retorn. Ara si que, en 20 minutets mes, arribem al camping.

A l'endema al mati agafem els trastos d'esnorkel i anem cami del motus. Mentres hi anem notem una mica de corrent en alguns punts de la llacuna, pero arribem sense problemes fins a l'illot gran. Li donem la volta i aprofitem per banyar-nos i pescar en aquesta zona, ja que no hi ha practicament ningu i les formacions de corall son bastant gran. Tambe travessem cap el motu petit i igualment li donem la volta. Ens hem encantat bastant i quan ens donem compte es hora de tornar al camping a dinar.





La distancia entre els illots es d'uns 50 metres, i el mes gran esta a uns 150 metres de la illa gran. Quan nadem d'un a l'altre ens les veiem una mica magres ja que la corent es molt forta, i a mes ens ve en contra. Pero finalment, amb mes pena que gloria, aconseguim creuar.
Ens comencem a preguntar com sera el corrent entre motus i illa. Fem la prova i ens acollonim al veure que al tenir l'aigua a l'alcada del pit ja se'ns esporta. Impossible creuar!!
Menys mal que hi ha un bot d'una excursio organitzada que ha portat turistes a dinar i, que quan els expliquem que passa, s'enrollen i ens creuen cap a la illa en una moto d'aigua, a tota velocitat.

Ben contents arribem al camping, pero rapidament ens canvia la cara en descobrir que a la nostra estimada habitacio li han tret el sostre!! S'han posat a fer reformes i ningu s'ha enrecordat de dir-nos-ho!! Amb un somriure a la boca l'encarregada del camping ens comenta que ens canvia a un bungalow pel mateix preu, i tothom content.

Mes tard en juntem amb un grup d'angloparlants (barreja d'americans i anglesos) molt simpatics. Als vespres no hi ha gaire cosa a fer, ja que a les 7 ja es fosc, i nomes et queda xerrar una mica amb el personal. El Pep i jo ja ens esforcem, ja, pero al nostre angles encara li falta bastant. Aixo no impedeix que ens ho passem d'allo mes be matxacant l'idioma.

Arriba el dia de marxar de Moorea, despres d'aquestes mini vacances. Agafem el ferry que ens porta a Tahiti, i poc despres un bus cap a l'aeroport. El xofer, forca brusc conduint, no ens fa gaire gracia. Ens intenta estafar 2 euritos, i com no els hi volem pagar, el tipus es posa violent i ens intenta xoricar l'equipatge. Per evitar mals majors els hi acabem pagant. Aquest incident no fara malbe el record de la illa.





Este artículo proviene de La vuelta al mundo de Carina y Josep
http://www.carinayjosep.com

La dirección de esta noticia es:
http://www.carinayjosep.com/modules.php?name=News&file=article&sid=42