La vuelta al mundo de Carina y Josep - PROPERA PARADA: Sud Africa

Vam arribar a Johanesburg despres de 26 hores de bus i 6 passos fronterers. Com el lloc te fama de ser ben perillos, ens vam fer recollir a la terminal per la gent de l'hotelet on ja haviem estat 2 mesos enrere.

Aqui els edificis d'oficines i gratacels estan buits i han estat ocupats pels mes pobres. Ara es una ciutat sense llei, on ni la policia s'atreveix a entrar. Tots els blanquets amb els seus negocis s'han traslladat als afores o a la veina Pretoria (la capital del pais).

De Joburg vam volar a Cape Town, ben al sur. La ciutat te el mar per una banda i unes bones muntanyes per l'altre. Tot plegat li ha donat la fama de ser una de les mes maques del mon.
Ens hi vam estar casi una setmana, que vam dedicar a passejar-nos-la. La millor part es el front maritim, que de nou ens va recordar una mica a Barcelona. Sembla que esta de moda fer Maremagnums i passarel.les de fusta a totes les ciutats modernes amb front maritim. En aquesta, a mes, tenen foques nedant dins del port.
Alla vam planejar la recta final del viatge: pedalariem un parell de setmanes per la zona del cap i despres marxariem 10 dies cap al parc nacional Kruger. Vam lligar la logistica (cotxe de lloguer pel Kruger, mapes de carreteres, instancies a la penya perque se'ns uneixin al safari...) i llavors la vam veure: estava alla, ben groga, ben grossa. Era la milor casa que podiem somiar. 2,20*2,40 metres d'espai, amb 2 avances independents per desar-hi les motxiles. Si fins i tot hi cabien les bicis!! I, es clar, no ens vam poder resistir i la vam fer nostra.

El que llavors no sabiem es que, despres de portar durant 5 mesos una tenda de camping diminuta (disenyada especialment per aguantar els forts vents patagonics) on no hi cabiem, en llocs on no bufava ni un pel de vent, ens la canviavem per una ben comoda, si, pero ben poc resistent als vents que ens havien de bufar els propers dies...

I axi, amb el vent (com sempre) en contra, vam baixar cap el Cap de Bona Esperanca. Des d'alla, despres d'haver de cedir el pas a 2 estrucos que creuaven per la carretra, vam anar cap a Hermanus. Aquesta poblacio esta a una badia on van les balenes a passar la primavera. Ens vam quedar un parell de dies, sense fer gaire cosa mes que veure-les bufar i nedar ben a prop de la costa.
Seguint cami, vam arribar a Gaansbai, petit poble conegut com la capital mundial dels taurons. Es aqui a on es pot fer submarinisme ficat dins d'una gabia per poder-los veure. Com no, ens vam apuntar per sortir a navegar a la cassa del Gran Blanc. En vam veure 4 de molt, molt a prop, pero no vam tenir sort amb el temps i no va ser possible ficar-nos a la gabia (el mar estava molt mogut). Paciencia, un altre cop sera!!
Durant l'excurssio tambe vam veure balenes i ens van portar a una illa absolutament plagada de foques. Llastima que no ho vam poder disfrutar del tot, ja que el Pep va agafar el mareig mes bestia de la seva vida. Una mica mes i se'ns mora... En tornar a terra i baixar del barco se'ns va caure ben rodo, tot llarg que es ell.

Recuperats ja del mareig vam seguir bordejant la costa fins l'extrem mes al sud del continent africa, el Cap d'Agulhas, on l'ocea indic i l'atlantic es troben. 4 fotillos de rigor i de nou en ruta, ja direccio al nostre ultim desti amb les bicis, Swellesdam i el parc nacional Bontebok. Vam compartir els nostres darrers kilometres d'aventura africana amb en Pascal, un cicloturista suis que, com d'altres que ens hem anat trobant, ja s'ha recorregut mig mon amb la bicicleta.

Pel parc nacional vam fer un bici-safari, en el que vam veure l'antilop que dona nom al parc, el Bontebok, a mes de tortugues, cebres, estrucos i altres especies d'antilops.

I fins aqui el que ha donat de si aquesta aventura sobre 2 rodes. Amb un pel de tristesa tanquem un capitol important del nostre viatge i penjem (de moment...) la bicicleta.