La vuelta al mundo de Carina y Josep

A Salta hi vam arribar com per casualitat, i ens hi vam acabar quedant una setmana. És la província més al nord, a la base dels Andes i fa frontera amb Xile i Bolívia. La seva població és principalment indígena, els Coya.

Desde el primer moment ens va sorpendre la quantitat d'històries sobre fenòmens paranormals que corrien per la zona. Segons ens van dir, quan li preguntes a algú si ell ha vist alguna cosa rara et contesta que no, que ell mai, però si xarres amb ell una mica més, el que menys ha vist un nan o alguna presència.

De les històries que han arribat fins a nosaltres, aquestes són les que ens semblen més interesants:

1) "El viejo Cipriano": es tracta d'un vellet amb ponxo vermell i sombrero que s'apareix als viatgers que vam de camí a través dels "cerros" amb el seu equipatge. Sense paraules es comunica amb ells i els hi fa saber que els vol ajudar a carregar els bultos. Carregat amb ells, acompanya al viatger fins a poc abans d'arribar a destí, moment en el que desapareix i el viatger, sense saber com, torna a tenir el seu equipatge a les espatlles.
Si preguntes per ell, tothom coneix al "viejo Cipriano", però si preguntes on viu et contesten: "allà a dalt, al cerro". Això és molt estrany, ja que per aquí tothom sap exactament on viuen els seus veins, encara que les cases estiguin separades per bastants kms.

2) "El tío": així li diuen al diablo, que per que sembla viu en un "cerro" proper a la ciutat d'Abra Pampa.
Alguns habitants s'apropen a ell per a demanar-li favors, com una bona collita o algun tipus de sort, però això sí, a canvi han de vendre la seva ànima.
Sota del mateix "cerro" es diu que viu una serp enorme, que romandrà dormida mentre la gent d'Abra Pampa es porti bé. En el moment en que es decarrilin es despertarà i arrassarà tot el poble, no deixant "títere con cabeza".

3) "El enano rubio": Josefina, de qui parlarem més endavant, ens va explicar que un cop a casa seva, mentres dormia, va veure sobre el seu llit a un nen Coya, però amb els cabells ben rossos i crepats.
Quan ella el va mirar el nen es va posar a riure i va arrencar a còrrer per sobre del llit. Va desaparèixer de seguida, però ens va explicar la Josefina que ella va notar uns peuets corrent per sobre del llit.
No va quedar aquí la cosa, si no que un dia, xerrant amb una veïna, aquesta li va demanar si havia vist algun cop a casa seva al "enano rubio". Davant d'això ella no va poder contestar, ja que es va quedar paralitzada.

4) "El párroco denunciado": A l'època de la repressió, amb la dictadura d'Alfonsín, vivia al poble un cura amb ideologia socialista que treballava pel bé de la comunitat. En aquella època eren molt habituals les denúncies (motivades principalemt per envejes), per desobediència al régim, i hi va haver algú que va denunciar al pàrroc. Aquest va ser detingut i exiliat, i no es va tornar a saber rés més d'ell fins a molts anys després, quan, ja en democracia, va poder tornar.
Es diu que va anar a parlar amb la gent amiga i fidel que encara vivia al poble i els hi va dir que marxesin d'allà. Un cop fet això, el va maleir per a que no prosperés mai més, i desde llavors així ha estat.

5) "La Pachamama": Es tracta d'una senyora gran, baixeta, amb un bon cap, que porta una víbora per cinturó i es fa acompanyar per un "armadillo". Representa a la "madre tierra" i se la venera a totes les llars de la zona.
El culte consisteix en fumejar tota la casa amb unes branquetes enceses, per netejar-la dels mals esperits. També se li entreguen ofrenes. Per això es contrueix un forat al pati de totes les cases, que cobreixen amb pedres blanques. Allà, el primer d'agost, hi posen tabac, una miqueta d'alcohol i bons aliments per donar gràcies a la mare terra per les collites de l'any anterior i demanar el mateix, i si pot ser més, pel proper.

Vam tenir l'ocasió de veure els forats de la Pachamama, així com d'escoltar mil altres històries, durant el sopar al que ens van convidar el Raúl, la Josefina i l'Alejandro.

En Raúl és mestre i cap dels guarda parcs de la zona de la Puna, l'altiplà argentí-bolivià situat a uns 4.000 metres d'alcada. La Josefina és la seva dona, també mestre, i l'Alejandro és un amic de Bs As, que ha fugit de la bojeria de la ciutat. Els vam conèixer buscant informació del parc nacional "Laguna de Pozuelos", a on ens dirigiem.
A la Laguna es troben 3 espècies diferents de flamencos, entre d'altres aus, nandús i vicunyes. Aquestes últimes són uns parents tímids dels guanacos i estan protegides perquè queden poquetes, poquetes.
Per a visitar-la el centre d'operacions va ser Abra Pampa, un poble molt Coya, a 100 kms "nomás" de la frontera boliviana. Com al poble tothom es coneix ens van dirigir a la casa de Don Angerami, el guarda parc.
Raúl Angerami ens va atendre "bárbaro" i, com vam fer bones migues, ens va convidar a sopar per seguir xerrant. Exfotògraf i exaviador, es dedica a ensenyar fotografia a l'escola i a protegir a les poques vicunyes que queden.
La seva dona, la Josefina, és tècnic agrònom, i es va currar unes pizzes espectaculars. Molt estrovertida i sensible, ens va explicar part de les històries que hem escrit i moltes altres.
L'Alejandro és un individu molt simpàtic i bromista, amb aquell "deje" que tenim els de ciutat quan anem al camp. Com és un "miedica" va ser el centre dels atacs de les forces sobrenaturals que van envoltar la taula durant el sopar......