La vuelta al mundo de Carina y Josep

Aquesta história l'estem redactant en un bar, enfront del transbordador que ens ha de creuar l'Estret de Magallanes, cap a la Terra de Foc. Són les 10:00 hores del matí i fa tant vent que s'ha suspés qualsevol tipus de navegació per l'estret. (Mentres escribiem aixó no sabíem que no seria fins les 22:30 hores que podríem, per fí, creuar!!)

Comencem la história:
Quam vam sortir de Barcelona teníem una cosa molt clara, voliem caminar pel Parc Natural Torres del Paine. Com molts de vosaltres ja sabeu, no es pot dir que siguem uns grans caminants i, per tant, quan va arribar el moment, estavem una mica acollonits. No teniem gaire clar el menjar necessari per 6 dies de travessa, ni si l'equip que portávem era el més adient i, sobre tot, ens acollonia morir-nos de fred a la nit. O sigui, que quan va sortir l'oportunitat d'anar amb la gent que vam conéixer al vaixell ens va semblar genial.

Anem al parc. L'arribada no va poder ser millor. Durant el camí vam veure guanacos, ñandús, qualsevol quantitat de cóndors, i a més, el massís del Paine estava totalment despejat. No bufava gaire vent i feia un bon sol.
L'objetiu era recórrer el circuit conegut com a "W". Uns en fem un resum: El primer dia es puja a veure les Torres del Paine, el segon es passeja pel Valle del Francés, on hi ha un petit glaciar. Al final de la vall s'arriba a una mena d'anfiteatre format per blocs enormes de granit de 3000 metres, conegut com el Valle del Silencio. Per últim, i com a colofón, es visita el glaciar Grey. La pujada és molt espectacular perqué abans d'arribar al glaciar ja es comencen a veure al llac un munt d'icebergs. Cada cop se'n veuen més fins que arribes a una platja on s'acumulen moltíssims, amb el glaciar al front. Mentres estavem a la platja bevent del gel milenari vam poder veure com el glaciar es partia, amb un fort soroll, per donar lloc a un nou iceberg.

Durant el camí, que els més rápids recorren en 3 dies i nosaltres en 6, es veuen tot de llacs d'un color entre verd i blau cel. Aixó és degut a que són llacs d'origen glaciar i l'aigua conté molts minerals dissolts.
Més info. Al parc el temps és molt i molt inestable, i en un sol dia es pot passar per les 4 estacions de l'any. A nosaltres inclús ens va arribar a nevar, i aixó que estavem al bo de l'estiu! També s'ha de tenir en compte el vent, que pot arribar als 80 kms./ hora i que bufa durant tot el dia. Bufa tant fort que per a muntar la tenda de campanya has de possar les motxilkes al damunt i clavar-la a terra abans d'aixecar-la. Cas contrari, es transforma en una aeronau de coloraines que desapareix per l'horitzó.
A aquest extrem no vam arribar, peró alguna matinada vam haver de sortir de la tenda per clavar -la de nou, ja que el vent havia arrencat les piquetes... Aquell mateix dia, el Jorge i el Vicente van haver de recollir els trastos a les 5:00 hores, sota l'amenaca de convertir-se en forcats tripulants de l'aeronau.
Peró no totes les nits van ser com aquesta. En un dels campaments (el Pehoé) vam cuinar-nos uns espaguetis a lo pobre (espaguetis + tomáquet), regats amb vi "Gato Negro", en tetra Brick. Com que no teniem prous plats, primer ens vam beure el ví, i després, amb unes estissores, vam transformar l'envás en 2 platets per poder sopar (qué voleu! Ens vam criar amb la série Mcguiver..). Aquells humilds espaguetis, després de 4 dies de mejar "pa i coses" , tenien gust a glória. Entre una cosa i un altre, les rialles van durar fins ben tard.

De nou a Pto. Natales el grup es va desfer i ara ja cada un continua amb el seu viatge. Seguirem en contacte.

En fí, la caminat va ser tota una experiéncia. Per a nosaltres, recórrer 100 kms era tot un repte i fer-ho en 6 dies va ser molt gratificant. Tant que no podem dir que sigui la última. Ja estem preparant la propera pel Parc Natural los Glaciares, al voltant del Fitz Roy, a Argentina. Com sempre us en mantindrem informats.