La vuelta al mundo de Carina y Josep - Nova Zelanda, la illa Sud

Arribem a la illa Sud de Nova Zelanda convencuts de recorrer-la amb bici. Ni els anoraks de la gent que pujava a l'avio ni les muntanyes nevades que vam sobrevolar abans d'aterrar a Cristchurch ens van espantar.

Quan vam anar a comprar les bicis i vam explicar el que preteniem fer, la gent ens mirava com si fossim un parell de bojos. Ens vam advertir sobre el fred i, que al Sud de la illa, podiem trobar les carreteres tallades per la neu i no recordo quants problemes mes. Semblava clar que haviem de deixar les bicis aparcades per a un altre ocasio i buscar una alternativa. Ens vam acabar decantant per llogar 15 dies una petita (molt petita, de fet) caravana per voltar per Nova Zelanda i fer 1 mes de bici per algun lloc del Sud d'Australia.

Vam iniciar el recorregut en direccio sud, cap a la Cattlins Coast. Quin fred fotia!!! Alla vam veure pinguins (yelow-eyed), alguns lleons marins i bastantes foques neozelandeses. Els lleons marins no tenen cap por dels humans, i en alguna ocasio vam haver de marxar corrents perseguits per un lleo emprenyat!! En aquesta zona tambe vam veure polls d'albatros gegant(quan diem polls ens referim a uns bitxets de mes de 5 quilos de pes). Els pares, de mes de 3 metres d'embergadura no es van deixar veure....
Tota la zona de la Catlins Coast esta molt poc habitada i, en ocasions, vam tenir alguns problemes d'intendencia, com ara aconseguir benzina o aigua potable.

L'esport nacional , despres del rugby, es el "tramping". Consisteix en caminar varis dies per la muntanya, seguint alguns del magnifics "tramps" designats (que son camins de muntanya normals pero molt i molt i molt ben mantinguts...). Els mes famosos son el Milfort track (que segueix la ruta dels maoris que anaven a buscar la pedra del jade) i el Roseburn track (el qual segueix la ruta dels pioners europeus). Deuen ser molt macos, molt "scenics" com diuen aqui, pero estan tant massificats que has de reservar amb mesos d'antel.lacio. La base des d'on comencen molts d'aquests camins es un poblet anomenat Te Anau, format principalment per restaurants i hotels a la vora d'un "scenic" llac. Com no haviem fet reserva per caminar, ens vam estar uns dies a la zona passejant per alguns trocets dels famosos tracks.

Va ser en aquesta zona on vam comprovar que les recomanacions que ens van fer a Cristchurch eren mes que encertades. Va nevar per sota dels 300 metres d'alcada, i la temperatura a la nit baixava dels 0C. Afortunadament dins de la furgo dormiem calentons. Era la unica part del dia en la que estavem calentons. La resta ens la passavem ben fotuts de fred, sobretot perque per poder cuinar amb la furgo haviem de tenir la porta posterior oberta de bat a bat!!

Continuant el nostre recorregut vam comencar a pujar per l'altra costa de la illa (la del mar de Tasmania) fins arribar a Queenstown, la capital dels esports d'aventura. Les possibilitats son infinites, pero no ens va venir gaire de gust fer el cafre i vam seguir cami (ens estarem fent grans???)
La seguent parada van ser els glaciars fox i Franz Joseph. Vam fer algunes caminates per la zona i en una d'elles vam pujar bastant per poder tenir una bona panoramica de la llengua del glaciar Franz Joseph. Com al Perito Moreno, aqui tambe hi havia muntada toda la infraestructura per fer caminates per sobre el gel.
Abans de tornar a Cristchurch, el nostre punt d'inici, vam travessar la illa per una zona muntanyosa molt maca, l'Arthur's pass. Aqui vam veure els famosos Kea, els lloros de muntanya, que tenen fama d'atacar i matar a les ovelles. A nosaltres no ens van semblar gaire agressius, i si molt curiosos, ja que se'ns van apropar de seguida per veure si els hi donavem una mica de teca. Aixo si, tenen un bec en forma de ganxo de 4 centimetres de llarg que fa por!.

Poca cosa mes a explicar. L'experiencia amb la mini furgo ens ha semblat una mica claustrofobica. Massa poc espai i masses calers pel lloguer. Tambe, i com suposo ja heu endevinat, la illa sud no ha resultat el que nosaltres esperavem (tot i que es molt maca). Teniem la idea d'una Nova Zelanda salvatge i aventurera i ens n'hem trobat una de molt civilitzada i massa turistitzada (pels nostres gustos, es clar).
Pero una cosa esta clara: TOT S'HA DE PROVAR!!