Principal
Archivos
Album de fotos
Contactar
Encuestas
Estadísticas
Temas
Top 10
Tu cuenta
|
Actualmente hay 6 invitados, 0 miembro(s) conectado(s).
Eres un usuario anónimo. Puedes registrarte aquí
|
|  |
Abans d'anar a les Malvines, vam passar uns dies a Puerto Natales i Punta Arenas, esperant l'avió que el dia 12 de febrer ens hi havia de portar.
|
|
Vam arribar al Calafate el 25 de gener casi a les 12 de la nit. El poble és la porta d'entrada al Parc Nacional Los Glaciares. Ha crescut de forma espectacular en els últims 5 anys degut al boom del turisme i ho ha fet molt desordenadament, el que fa que no sigui especialment maco.
|
|
A Ushuaia hi vàrem arribar el 17 de gener de matinada, un dia plujós i fred, després de 24 llargues hores d'autobús. Mentre encara decidíem a on allotjar-nos, va apareixer un tipus ben curiós, que ens va donar la benvinguda amb un "Welcome to the end of the world !"
|
|
La capital de la regió dels llacs va suposar la primera punxada. Vam arribar amb moltes ganes de recòrrer la zona, i sobre tot de fer una caminata pel parc nacional Nahuel Huapí. Tot pintava bé, ja que el lloc és preciós i la ciutat està a la vora del llac que dóna nom al parc natural, envoltada per muntanyes nevades, abets i gespa.
|
|
Per arribar desde Salta al proper destí, Bariloche, s'ha de passar per la ciutat de Mendoza. Aquesta és la terra dels vins argentins per excelència, i de la muntanya més alta del continent, l'Aconcagua.
|
A Salta hi vam arribar com per casualitat, i ens hi vam acabar quedant una setmana. És la província més al nord, a la base dels Andes i fa frontera amb Xile i Bolívia. La seva població és principalment indígena, els Coya.
Desde el primer moment ens va sorpendre la quantitat d'històries sobre fenòmens paranormals que corrien per la zona. Segons ens van dir, quan li preguntes a algú si ell ha vist alguna cosa rara et contesta que no, que ell mai, però si xarres amb ell una mica més, el que menys ha vist un nan o alguna presència.
|
Són les 4 de la tarda i estem a la terminal de bus d'una ciutat anomenada Corrientes, esperant per "tomar" (que no coger) el colectiu que ens ha de portar al nostre proper destí, Salta.
|
Després de 40h. de bus per recòrrer uns 3.000 km de no res, vam arribar a Puerto Iguazú. Això si, ho vam haver de fer en 2 tongades.
Vam aprofitar la escala tècnica a BsAs per anar a visitar al nostre amic, el parrillero Jorge.
|
|
Recomanats per uns amiguetes argentins, decidim anar a la desconeguda i perillosa Camarones.
|
|
Balenes, Lleons i (com diuen ells) qualsevol quantitat d'animals!!!
|
| |
|
¿Todavía no tienes una cuenta? Puedes crearte una. Como usuario registrado tendrás ventajas como seleccionar la apariencia de la página, configurar los comentarios y enviar los comentarios con tu nombre.
|
|
