La vuelta al mundo de Carina y Josep - Los esteros del Iberá

Són les 4 de la tarda i estem a la terminal de bus d'una ciutat anomenada Corrientes, esperant per "tomar" (que no coger) el colectiu que ens ha de portar al nostre proper destí, Salta.

Corrientes és la ciutat més important propera als Esteros del Iberá, on hem estat aquests últims dies. Els Esteros són un enorme aiguamoll, amb llacs i llacunes, semblant als Llanos Venelozanos (els quals molts de vosaltres ja coneixeu. Feu una mica de memòria, el Josep abracat a un cocodril, el Josep amb una iguana al cap...Situats?)
La nostra base d'operacions ha estat el poblet de Carlos Pellegrini, que està situat al ben mig dels Esteros i conectat amb la resta del món únicament per una pista de terra. La població més propera queda a 120 km., per la qual cosa podeu imaginar-vos que arribar fins allà va ser tota una odisea: punxades, llanta trencada i d'altres desgràcies mecàniques quasi ens van impedir arribar als nostra destí.

Un cop ubicats al poble vam anar a veure els animalons amb una barca. Aquest cop no hi va haver ocasió d'abracar-ne cap, però vam poder veure un munt d'espècies diferents. Ocells de tot tipus, caimans, rossegadors gegants, monos, cèrvols entre d'altres. Trobareu un reportatge fotogràfic complet amb moltes espècies identificades, ja que a la Cari li va sortir la biòloga que porta dins i va tornar boig al pobre guia preguntat-li el nom de qualsevol bitxo que es creuava en el nostre camí.

Va donar la casualitat que el poble celebrava el seu 81è aniversari, així que van matar 4 vaques i hi va haver "asado" per a tothom. Durant la festa vam veure molts "gauchos", alguns dels quals (pocs) anaven serenos. Els gauchos són els John Wayne argentins: tipus durs. ganivet al cinturó, barret d'ala ampla i cavalls sense silla de muntar.
Va ser un dia d'intenses relacions socials: un belga que porta viajant 6 mesos a l'any des de el 1985, una parella de finlandesos que viatgen perquè a l'hivern no hi ha res a fer a Finlàndia (bona raó, no?) i un pastor religiós interessat a conèixer coses del món musulmà. També un trio de fotografs afeccionats argentins, (La Marisa, en Ricardo i l'Eduardo), molt simpàtics, que anaven pel mon amb 2 càmeres cadascun. Ens els trovabem a tot arreu.

Bé, pel moment poca cosa més, un petó per a tothom i fins a la propera notícia.