La vuelta al mundo de Carina y Josep

Fugint de les pluges de Bariloche, ens presentem a Pucón. El poble esta a uns 200 km. al nord d'on estavem, però a l'altra banda dels Andes, a Xile. Amb un volca a un costat i un llac a l'altre, és una bona base per a fer turisme de muntanya: esquí, rafting, caminates... però per sobre de totes aquestes activitats en sobresurt una: pujar al volca Villarrica.

El volca el vam veure al matí seguent d'arribar. Encara amb lleganyes als ulls (al menys eren les 10:00 o les 11:00) ens vam sorprendre al veure una montanya que treia fum. Total, que el vam pujar.
Un teleferic et deixa a 1.900 m. d'alcada, i des d'alla queden 1.000 metres més de pura pujada per la neu. Després de 4 hores molt fotudes (per a que negar-ho?), vam arribar al cim i, un cop alla, sorpresa! Lava, fum i sofre. També, de tant en tant, el volca ens escupia pedres fosses i foc. La pujada va ser durilla, però la baixada va ser molt divertida. Si vas prou depressa pots encular al que portes davant. Fer-ho o no, depen dels teus gustos i/o interessos...

A més, Pucón és la capital de la regió de l'Araucania. Aquest nom es deu a que aquí es troben uns arbres ben rars, les araucaries. El parc nacional Huerqueue és un bon lloc per visitar-les, així que vam carregar la motxila i una tenda de campanya a la esquena i el vam recórrer. El primer dia tot va ser perfecte, bon temps i un camí ben senyalitzat. El segón la cosa es va complicar, ja que el camí va deixar d'estar ben marcat i ens vam perdre més d'un cop. El tercer dia sí que la vam liar. De bon matí ja estava núvol, i cap a les 11:00 es va posar a ploure, i no va parar en tot el dia. Haviem de caminar encara 20 km, amb pujades i baixades, i per a més inri, ens vam perdre. Com plovia tant, hi havia estones en que més que caminar, esquiavem pel fang. Pero vam arribar. Aixo sí, els darrers dos quilometres pujats en un pick-up que ens va apropar fins a la parada del bus.
Durant el camí vam passar per unes termes, les de Rio Blanco, on vam poder descansar remullant-nos als pous d'aigua calenta. No són les típiques termes ben montades, si no que és una font natural d'aigua calenta que va cap al riu, i amb les mateixes pedres del riu han fet com una mena de piscines. Pel que sembla, les termes són d'uns germans no massa ben avinguts, i tots dos juren i perjuren que les termes son seves i que l'altre se n'aprofita.
Siguin de qui siguin, nosaltres hi vam estar ben a gust.

Aquí vam passar el nostre particular nadal. Com que pel carrer no hi havia gaire ambient nadalenc (els xilens, bona gent, són més aviat discrets i poc festius), vam sopar a un bon restaurant i vam anar a dormir a un hotel ben maco, on vam estar en una habitació amb vistes al volca (la foto és des de l'habitació).