La vuelta al mundo de Carina y Josep - Illes Malvines / Falkand Islands??

Abans d'anar a les Malvines, vam passar uns dies a Puerto Natales i Punta Arenas, esperant l'avió que el dia 12 de febrer ens hi havia de portar.

A Puerto Natales ens vam allotjar amb la Lili i el Sergio, una parella jove, acabats de casar, que celebraven el primer aniversari de la seva Guest House. Havien muntat un "asado" al qual ens van convidar i evidentment vam acceptar.
El asado va comencar a les 12 hores de la nit, i a les 3 de la matinada encara menjavem xai a la brasa i beviem piscola (que ve a ser l'equivalent dels nostres cubates, peró amb pisco, la beguda nacional).

A Punta Arenas vam veure un Nissan 4X4 amb un rétol que deia "Una aventura catalana". En apropar-nos i preguntar de qué es tractava, vam conéixer a una parella de catalans del nord, que estaven fent la volta al món projectant una pel.lícula de producció própia sobre les aventures de l'avi d'ell a la sudamérica de principis del segle XX.

Per fí va arribar el dia 12!!!!

No sabíem qué era el que ens trobariem i tampoc si a les illes parlaven el castellá. En arribar ja ens va quedar clar que allá la única llengua que es parla és l'anglés i que els islanders són total i absolutament British. D'argentins no tenen rés. Aixó últim és ben curiós perqué en el temps que hem passat a l'Argentina, quant surt el tema de les illes i la guerra, la visió que tenen ells és que els habitants de la illa són argentins de cor, peró que estan invaits per la Gran Bretanya.
Ens hi vam estar 1 setmana. Els 3 primers dies els vam passar a la capital, Stanley. És un petit poble de 2000 habitants, on tothom es coneix, i on la vida és molt i molt tranquil.la.
Durant aquests dies vam conéixer a la Larise, una noia de Gibraltar, que viu a la illa amb el seu marit, el Tom. Van ser súper amables amb nosaltres. Sense prácticament conéixe'ns ens van portar de passeig a una de les poques platges sense mines antipersona que hi ha a les illes. També ens van convidar a sopar, i per fer-ho més amé van avisar a un altre espanyol, un mañico que treballa allá de temporada. El sopar va ser espléndit, amb pernil salat, vi albariño i chipirones rellenos!!!!

Abans del sopar, peró, vam estar 3 dies a la illa de Saunders, veient bitxos.
Hi vam anar utilitzant el mitjá de transport de la illa, l'aerotaxi. Es tracta d'unes petites avionetes de 6 places que et deixen a la illa que vols, on aterren a llocs inverosímils. La intenció era passar 3 dies al Neck, que és una llengua de sorra que uneix 2 punts de la illa, i on hi viuen milers de pinguins. La Susan, la mastresa de la única granja de la illa (habitada només per 7 persones) ens va dur en LandRover, des de la pista d'aterratge fins al lloc per acampar. 1 hora de trialeres 4X4, on el LandRover va justificar la seva fama.
No hi vam anar sols, ens acompanyava l'Andreas, un alemay d'uns 40-i-escatx, ecóleg, i estudiós de l'impacte de l'ésser humá en diferents indrets (Rapanui, Robinson Crusoe, les Malvines). No s'ho munta bé, el tio, fent fotos als pinguins amb la seva Leica, mentre a final de mes li ingresen la nómina!!!.
Bé, centre'm-nos. Nosaltres vam acampar sota una pedra, batejada com a "Swiss Hotel" pels anteriors inquilins (suissos). A la platja hi havia una colónia de varis milers d'exemplars de "Gentoo penguins" i de Magallanes, i un petit grup de 18 individus de pinguins Rey, amb juvenils i cries. Com a darrera hora del dia va sortir el sol, els reis van ser objecte d'una intensa sessió fotográfica.

L'endemá al matí plovia, i vam estar una bona estona xerrant amb l'Andreas. Després de dinar, la Susan ens va venir a buscar perqué l'havien trucat de FIGAS (els de l'avioneta) dient-li que es preveien 2 dies de boira (dijous i divendres) i que era més prudent per nosaltres estar dijous a punt per volar, per tal de tenir més oportunitats i minimitzar el risc de no poder agafar el vol de dissabte a Santiago (Complicat, oi??). Encara no ens haviem recuperat del susto quan la dona ens comenta que haviem de marxar en aquell moment, ja que plovia, la pista estava enfangada, i no sabia si ens podria venir a buscar a l'endemá.
Ens va desmuntar. Haviem anat a les illes a veure bitxos, i dels 8 dies, només haviem pogut estar-ne un fora. No ens ho creiem, peró la prudéncia i la impossibilitat de perdre el vol a Santiago (haviem quedat amb el Jordi!) vam fer que tornessim. Aquell mateix vespre, a 20 kms. dels pinguins, la boira va desaparéixer, va deixar de ploure i el sol va tornar a somriure. No enteniem rés: Vaja previssió meteorológica!!. A l'endemá al llevar-nos, el sol estava radiant, i no hi havia ni mica de boira, així que, després d'escoltar la previssió del temps (bona), li vam dir a la Susan que ens tornés a portar al Neck.

En arribar, i per si un cas, vam anar rápidament a visitar els elefants marins, que estan a l'extrem de la illa. Vam trigar 2 hores, peró durant tot el camí ens vam anar trobant amb grups de polls de pinguins de Magallanes, que fugien a la carrera, atropellant-se els uns als altres, en veure'ns arribar. També vam passar pel costat d'una colónia de gavines i vam ser atacats per una parella d'escues (un tipus de gavina, peró més gran i negre) que defensaven al seu poll.
D'elefants marins no n'hi havien gaires, pot ser 10 ó 12, peró alguns d'ells eren forca grans, de més de 2 tones. Ens vam sentar ben a prop per dinar, a uns 3 metres. Mentres estavem allá també vam veure un grup de dofins. Ens vam quedar un parell horetes peró haviem de marxar perqué encara ens mancaven per visitar les colónies d'albatros, pinguins Rockhoper i cormorans, que estaven a l'altra banda del Neck. Durant la visita el que més ens va impressionar van ser els albatros, que amb els seus 2,5 mts. d'envergadura ens passaven per sobre el cap a 20 cms. (Sense voler els hi haviem ocupat la seva pista d'aterratge).
Els seus polls són enormes i estan recoberts per una mena de pelusa que els hi dóna un aspecte cómic. D'altra banda, els pinguins Rockhoper són molt catxondos ja que són petitots i amb pinta de mala llet, per culpa del seu penatxo groc a modus d'unicejo. Súper confiats, els vam poder tocar.

Finalment vam poder marxar divendres, sense boria ni problemes. A la tornada, l'aerotaxi va donar una mica de volta. Abans d'arribar a Stanley vam passar per Carcass Island, Hill Cove i Mont Pleasant. A Hill Cove, l'avió va haver de fer un parell de cercles a l'aire per espantar a una ovella que pastava al ben mig del lloc a on el pilot pretenia aterrar.

Resumint, les Falkland ens han encantat. Per nosaltres han representat l'esséncia de viatjar, més que no pas fer turisme: indrets desconeguts, infraestructura mínima, transports singulars, natura i hospitalitat.
Un viatge molt recomanable.