La vuelta al mundo de Carina y Josep - Camarones & Cabo dos bahias

Recomanats per uns amiguetes argentins, decidim anar a la desconeguda i perillosa Camarones.

Com més al Sud baixem més fred fot i més car és tot, però valents de nosaltres ens arrisquem a baixar encara 300 quilòmetres més i anar a la desconeguda Camarones, un poblet de 1300 habitants conectat per bus (en endavant "colectivo") 3 cops per setmana amb la civilització.
Somiem amb la possibilitat de trobar allotament a l'interior de la reserva "Cabo 2 Bahías" per tenir accès fàcil a les bestioles i no haver d'estar sempre pendents que un taxi (continuem amb les clases d'argentí, i ara li direm "remís") ens porti o ens reculli.
Sembla que hi ha sort i anem a parar a ca l'Eduardo, un individu curiòs que ens aten d'allò més bé. Curiòs perquè viu allà, aillat, 7 mesos a l'any, en companyia del seu incansable gos, en Pepe.
Per poder arribar a la Hospería necessitem que algú ens porti, i com no hi ha colectiu ni remises hem de demanar-ho a un particular. El Pepe (el nostre), n'aconsegueix un i quedem que ens vingui a recollir 2 dies més tard.
L'experiment funciona. Ens recorrem tot el parc, que com a principal atractiu té una pingüinera que pràcticament no visita ningú. Allà ens podem donar el gust de pendre el sol escoltant als pingüins, que sonen com els ases.
Entre altres atractius hi ha una loberia molt gran (loberia= agrupació de llops marins) i la possibilitat de veure de molt més a prop els animals, ja que els veus tot passejant i no pas tant ràpid com des de'l coxte.

L'Eduardo i en Pepe ens ensenyen llocs curiosos del parc: el "picadero" (malpensats: és una explanada on els indis tehuelches tallaven les pedres per fer puntes de fletxa), i els chenkes, o tumbes indies. Com que voliem sopar marics i no en teniem, vam anar a recollir lapes. El sopar va consistir en amanida de lapes de primer, i arròç de lapes de segon. Ens vam deixar la mousse de lapes per un altre dia...

Abans de sopar, i sense que ens ho esperèssim, ens regalen un equip complert de mate, que inclou la bombilla (per xuclar), la carbassa (per posar-hi les herbes) i 1/2kg de mate del bo, i, a més, ens ensenyen a fer-lo. Ara només ens falta el termo, i semblarem hippies argentins.

Com ens ha agradat molt el lloc, en marxar, decidim donar-nos un homenatge i ens cruspim dos plats enoooormes de llagostins a Camarones (per alguna cosa es diu així el poble, no?).