La vuelta al mundo de Carina y Josep

Vam arribar a Africa despres de 14 hores d'avio, amb un fort "jet lack". Vam tenir sort i a Johannesburg vam anar a parar a un lloc tranquil, on descansar abans d'anar cap a el punt de partida de l'aventura africana, les catarates Victoria.

En principi teniem un vol des de Joburg a Victoria Falls, que es la part de Zimbabwe de les catarates, pero com les coses en aquest pais no estan gaire fines, en l'ultim moment vam fer un canvi de plans i vam anar cap a Livingstone, al costat zambia.
Vam arribar be, les bicis tambe, pero no les nostres maletes. Van trigar 3 dies en portar-nos-les, i mentres les esperaven vam aprofitar per a visitar les catarates i per a fer un petit safari a peu. Van ser nomes 4 horetes de safari, pero suficients per veure els nostres primers grans bitxos africans, rinoceronts, girafes, hipopotams, facocers, impales i un bon grapat de micos babuins.

Livingstone i les Catarates Victoria deuen estar de moda. Vam coincidir amb un munt d'espanyols, tant a les catarates com a l'hotel. Despres de tant angles, se'ns feia estrany anar passejant i escoltar a la gent parlar en castella. Nomes a l'hotel n'erem 9. Entre ells una parella de cooperants de Valladolid, que estan treballant com a voluntaris per 6 mesos. La seva tasca principal es la de construir bombes d'aigua, per a subministrar aigua potable a les comunitats rurals. Ens van explicar que aquestes bombes agafen l'aigua del subsol i que es totalment potable. No ho sabiem llavors, pero aquesta informacio ens havis de ser molt i molt util un cop estessim en ruta amb les bicicletes....

I arriba el dia de posar-nos en marxa. La nostra idea es creuar Zambia, de Livingstone a Chipata, passant per Lusaka, la capital. Son 1.100 kms., que tenim previst recorrer el 3 setmanes.
Els dies son tranquils i segueixen sempre la mateixa rutina. Ens llevem d'hora i cap a les 8h. comencem a pedalar. Durant el dia ens creuem amb moltissima gent, ja que la majoria de zambians es desplacen a peu o en bicicleta. Quan passem per davant d'un poblet, els nens surten corrents de les cases cridant: "Muzungu", que vol dir "blanquet" en tonga. S'apropen fins a la carretera per a veure'ns passar i ens saluden i somriuen. Per fer la compra ens parem als marges de la carretera, on sempre hi ha gent venent tomaquets i platans, que s'han convertit en la base de la nostra dieta. Quan passem per poblacions una mica mes grans aprofitem per a comprar pa i llet. Tambe en ruta aconseguim aigua, de les bombes de les viles. Encara que en teoria es potable, nosaltres ens curem amb salut i la tractem amb unes gotes de Clorine, que no es mes que lleixiu, pero diluida. Sembla que la cosa funciona, perque els nostres estomacs encara no s'han queixat.

Per dormir mirem de fer-ho als pobles o ciutats grans, on sempre hi ha algun hotel o motel. La distacia a recorrer esta entre els 50 i els 100 kms per dia. Quan es mes llarga, ens toca fer "bush camping", es a dir, parar-nos a dormir en algun punt de la ruta i ficar-nos al bosc a plantar la tenda de camping, intentant no ser vistos. El tema d'amagar-nos no es per por, ja que la gent es bona gent, sino per a poder estar tranquils. Si et descobreixen, pots estar segur que hi haura un grup de gent mirant-te fins que et fiquis dins la tenda a dormir, i que estaran alla esperant-te per a quan surtis a esmorcar pel mati.

I pedalant, pedalant, vam arribar a Lusaka. Poc abans d'arribar, vam creuar un gran rio, el Kafue, on ens vam trobar amb una familia d'hipopotams disfrutant d'un bon bany.
Un cop a Lusaka ens vam allotjar en un hotel per a motxilers. Vam coneixer a un bon grapat de gent interessant, a destacar el Kurt i la Dorothy, una parella de cicloturistes que porten 7 anys recorrent el mon. Ja se l'han pedalat practicament tot. Nomes els hi queda Africa, on tenen previst estar-se com a minim un parell d'anys mes.

De Lusaka a Chipata les etapes han estat bastant dures. Pujada i vent en contra, pel que ens costava molt pedalar i avancavem molt poc a poc. Per a possar-nos les coses una mica mes dificils, la nova bicicleta del Pepe ens ha donat forces problemes. El mes greu es que la roda del darrera s'ha deformat i se'ns han trencat 3 radis. Aixo ens ha passat a uns 80 kms de Chipata, a Katete, des d'on us ho empliquem.

Mentres jo faig el resum d'aquest primer mes africa, el Pep ha anat al mercat a veure si troba algu que li pugui arreglar, encara que sembla bastant dificil.
Ja us anirem explicant com acaba la historia. Si podem continuar en bici, o si les haurem de penjar...