La vuelta al mundo de Carina y Josep - Rapa Nui, a 4000 km. del lloc mes proper.

6/3/1025: A la cantera del volca Rano Raraku hi ha mes de 2.000 persones treballant. Alguns -els que manen- son del cla de les orelles llargues, pero la majoria -els obrers- no tenen les orelles estirades des del naixement.

Per tot arreu, a la falda del volca, hi ha moais en diferents estats de construccio. Alguns no son mes que embrions ajaguts a la roca: gegants de 20 metres que esperen pacientment que les mans dels orelles curtes els hi treguin, a forsa de cincell, els trossos de pedra que els hi amaguen les faccions.

D'altres ja estan drets, a punt per iniciar el viatge.

Se sent un crit; alguna cosa deu estar passant. Els obrers han abandonat les seves tasques i els orelles llargues fugen atemorits. Mes de 300 gegants de pedra queden alla, incomplerts i abandonats, mentre per tota la illa, els moais acabats cauen dels seus ahus, esmicolant-se al terra, empesos per la ma dels rebels.

6/3/2005: La expedicio Trio calavera arriba a la illa. Amb les bermudes i les xancles, no es ben be el que anomenariem una 'expedicio arqueologica' en el sentit estricte del terme, pero estem disposats a descubrir alguns dels secrets de la illa, sempre que trobem algun voluntari que ens ho expliqui.
Establim el centre d'operacions al camping Mihinoa ('pensa en mi', en l'idioma RapaNui). El camping, regentat per la Marta (nascuda a la illa) i en Roger (tahitia d'origen xines), te un aire forsa exotic, degut principalment a la gran quantitat de japonesos que s'hi passejen descalssos i [preguntant on poden comprar tonyina per crospirse-la crua.
No es que ens agradi dormir al terra, pero despres de la experiencia amb els invertebrats de santiago de xile (Jordi, inclou aixo a la noticia anterior, ok?), pensem que es millor una tenda sense insectes que un llit levitant sobre un exercit de cucaratxes armades.

Ens posem en marxa tant rapid com podem, ja que un dels expedicionaris ha de tornar cap a Barcelona a fer el treball d'oficina (algu ha de mantenir el pais!). Tenim 3 dies per voltar per tota la illa amb un destartalat 4x4.
Al principi ens emportem un petit xasco, ja que nomes trobem muntanyotes de pedrots (ahus) amb 4 moais malguinyats al terra i trencats. La primera impresisio es que aj els hi val als xilens, per no mantenir aquest patrimoni com cal.
No es fins que anem al museu i ens enterem una mica de la historia que entenem el motiu pel qual molts dels ahus son a terra.
Els ahus son estructures funeraries sagrades damunt les quals s'erigien els moais, que son la representacio dels avantpassats. Com mes gran es la figura, mes importancia social tenia la persona a qui representa. Estan coronades pel pukao, un pedrot circular vermell, que sembla un barret, pero es un monyo. Tots els moais, excepte els d'un ahu, miren a l'interior de la illa, vetllant pels seus habitants.
Fa un miler d'anys (+ o -) va comencar una guerra civil entre els diferents clans que habitaven la illa. Com els ahus tenien una importancia espiritual, s'anaven enderrocant per minvar la moral dels adversaris. Total, que van anar a parar tots a terra. Tots els que es veuen drets son restaurats. El clan perdedor, els orelles llargues, van morir tots cremats en un incendi provocat, excepte un, que va poder mantenir la rasa.

Els puns que ens van semblar mes interessants son la cantera del volca, la platja d'Anakena, i la aldea cerimonial d'Orongo.
La platja d'Anakena es una de les dues platjes de sorra blanca, cocoters i aigues turquesa que hi ha a la illa. Hi ha dos ahus, el que li dona a aquest raco un encant especial. Durant la primera visita a aquesta platja, en Jordi va estar a punt de convertir-se en l'objecte sexual de la Gladys, una senyora de 60 anys i 100kg.
Orongo te una gran importancia en la historia de la illa ja que era el lloc en el que es celebrava la cerimonia del Tangata Manu, l'home ocell (5 centims de l'assumpte a la foto del Motu Nui).

A mes de veure monuments funeraris, tambe vam tenir temps de fer un parell d'immersions de submarinisme i sortir alguna nit de farra amb la gent del camping.

Un dels dies, de bon mati, veiem l'amo, en Roger, amb 3 tonyines damunt del cap. Les havia anat a comprar pels japos (se les menjen crues, us ho haviem dit?) i n'hi sobrava 1/2. La vam comprar i ens la vam cruspir crueta crueta, imitant als nostres nous amics. SI ens aficionem al menjar cru, se'ns simplificaran forssa les labors culinaries......
Un altre dia, fent esnorquelin amb dos amics xilens, en Rodrigo i la Pili, vam pescar uns peixos de colors, que tambe van ser devorats (aquesta vegada ben cuits).
El darrer dia, com a comiat, vam llogar una motillo d'enduro que va fer les delicies del Pep. Ens va deixar tirats a la altre punta de la illa i la vam haver de canviar per una altre, pero ens va permetre visitar alguns punts importants que ens quedaven pendents, com el Te Pito Te Henua (el melic del mon), i la representacio del Make Make, el deu mes important del lloc (veure explicacions a les fotillos).
En marxar de la illa, com el vol cap a Santiago te molts problemes d'overbooking, ens vam oferir voluntaris per retrassar la nostra sortida, a canvi d'un vol gratis a Tahiti. Pot sonar a conya, pero 2 nois suissos que van marxar 3 dies abans que nosaltres ho van aconseguir. No vam tenir sort, o sigui que no ens quedara mes remei que marxar a Nova Zelanda. Quina vida mes dura!

Pero no desistirem. Ens han parlat tant be de Tahiti, i d'una illa perduda al pacific que es diu Moorea, que ja se'ns ocurrira alguna cosa per anar-hi.