La vuelta al mundo de Carina y Josep - Les catarates d'Iguazu

Després de 40h. de bus per recòrrer uns 3.000 km de no res, vam arribar a Puerto Iguazú. Això si, ho vam haver de fer en 2 tongades.
Vam aprofitar la escala tècnica a BsAs per anar a visitar al nostre amic, el parrillero Jorge.

En Jorge té una parrilla al barri de Cañitas (La Posta), i com clients estrelles que som (al menys hi hem anat 4 vegades), ens va acabar regalant la carta.

Nota: preus en pesos, 1euro=3,7 pesos aprox.

Un cop a Puerto Iguazú vam fer el que s'ha de fer, anar a veure els salts d'aigua. Estan al Parc Natural Iguazú, que protegeix, no només els salts, si no també la selva que els envolta.
La visita al parc es pot fer des de el costat argentí o des de el brasiler, però evidentment, la millor opció és fer-ho des de ambdues bandes. Cada una ofereix perspectives diferents: A l'Argentina vius les catarates molt més properes, mentres que al Brasil la vista panoràmica és espectacular.

Nosaltres vam començar per Argentina. El circuit bàsic dura entre 6 i 8 hores, però en vam trigar 11. (Això principalment depén de com d'en forma estigui cada qual, del que badi i principalment, en el nostre cas, del nombre de fotos que es facin!).Com passes a tocar dels salts pots sentir la seva increïble força i en més d'una oportunitat acabes ben xop.
La sensació és brutal. Per molt que les hagis vist en fotografíes o t'hagin explicat com són de fantàstiques, no deixen de sorprendre't. Són absolutament espectaculars i fan bon honor del seu nom (aguas grandes).
L'estrella és, sens dubte, la "garganta del diable", un salt d'uns 80m. alçada i no-se-quants milers de litres d'aigua per segon.

A més del paissatge tenim la fauna local. L'animaló més comú és el coatí, una coseta peluda amb la cua ben llarga, molt simpàtic ell, però amb uns ullals enormes. L'animaló en qüestió té el costum de robar-li coses als turistes. A nosaltres ens va xoriçar la crema solar i el tio se l'haguès jalat si no és que el Pepe es va enfrontar a ell per recuperar-la.
També es poden veures jaguars, tot tipus de monos i serps verinoses, però aquell dia estaven tímids i no vam tenir sort!!
El que sí vam veure a última hora de la tarda va ser a un grup de 7 ó 8 tucans posats en un gran arbre a tocar d'una de les catarates, però el fotògraf estava despistat i no tenim document gràfic que ho corrobori.

Al dia següent vam agafar els trastos i cap a Brasil. El tema està molt ben muntat: Bus públic des de la ciutat argentina a la brasilera (Foz d'Iguasú)i d'allà un altre bus a les catarates. Com les millors fotos sempre s'aconsegueixen a primera hora, ens vam aixecar a les 5:00 per arribar aviadet. Cagada: en arribar, a les 7:00, ens enterem que els dilluns el parc està tancat fins a les 13:00. A que no sabeu quin dia era? Donçs dilluns, es clar. Com a bons rodamons, ens vam tirar a dormir una estoneta a la gespa del parc. Això sí, vam ser els primers en entrar...
Un cop dins,van tenir la vista de les catarates més maca possible. El parc brasiler és més petit que l'argentí, però les vistes impressiones més. Perquè us feu una idea, el 80% dels salts estan a la part argentina, però com el rio és la frontera, es veuen millor des de Brasil.
Després de veure-les 2 cops, vam marxar en tancar el parc, amb la sensació d'haver vist una de les meravelles del món. Va ser en sortir quan ens vam assabentar que a l'endemà era lluna plena...

Diuen que Iguazú és l'únic lloc del món on es pot veure l'arc de Sant Martí de nit, així que vam decidir endarrerir la nostra sortida per veure'l. Total, que després d'un bon sopar (vi inclòs), vam caminar per les catarates fins la Garganta del Diablo. "La llum argentada de la lluna il·luminava el rio i donava la sensació de ser al bell mig d'un conte de fades"(Pastel, eh??). 5 minuts empapant-nos al salt (sense arc de Sant Martí), i apa, cap a casa. Això sí, amb o sense l'arc, ens va agradar molt.

Us recomanem que el proper mes, cap al vint-i-escaig, vingueu a veure-ho.

Una crítica/reflexió: Mentre pasejes pels camins del parc, s'escolta continuament el soroll d'un helicòpter. És força xocant caminar pel mig de la selva sentint l'enrenou d'aquest trasto. Bé, doncs aquest helicopter, que surt des del costat brasiler és un dels millors negocis que hem vist fins al moment: Capacitat 10 guiris (mínim), preu 60 $ per persona, durada vol: 10'. Si fem números ràpids, el business es brutal: 10 guiris * 60 dolars * 6 viatges per hora * 10 hores al dia = 36.000 dolars diaris (6 kilillos de no res), guanyats a costa de molestar als animalons d'un parc natural (suposadament protegits) i d'emprenyar continuament als milers de turistes que anem a peu i no el fem servir.